Un relat que desperta vint anys després

Gatets i gatetes, hui vull compartir amb vosaltres una coseta molt especial. He tret del caixó un relat eròtic que vaig escriure fa quasi vint anys i que, per vergonya i inseguretats, mai no havia gosat mostrar. Sí, ja ho sé: sembla que parle del Plistocé! Però la veritat és que aquell text havia quedat adormit, esperant el seu moment.

Durant molts anys pensava que tothom em jutjaria pel fet d’haver escrit un relat eròtic, i per això el vaig deixar aparcat. Però ara, vivint al camp, envoltada de natura, serenitat i un esquitx de llibertat, he recuperat l’oremus i també la valentia. He decidit donar-li veu i compartir-lo amb vosaltres, tal com sóc, sense filtres.

Però no serà només un relat eròtic per al desfogament d’aquella gateta jove que jo era. He volgut aprofitar-lo també des d’una mirada pedagògica i acadèmica. 

Per això, en el cinquè episodi del meu pòdcast Miolant en valencià, llegiré el segon capítol d’aquest relat. 

I recordeu: Això és tot per hui, gatets i gatetes… cuideu-vos i continueu miolant en valencià.