Prova de Comprensió Escrita – Nivell C2 (JQCV)
Instruccions: Llegiu el text següent i trieu l'única opció correcta (A, B o C) per a cadascuna de les preguntes.
Text: La salut mental en l'era de l'ansietat hipermoderna
La salut mental ha deixat de ser un assumpte confinat a la penombra del tabú per a instal·lar-se al bell mig del debat públic contemporani. No obstant això, aquesta visibilitat emergent no es tradueix necessàriament en una comprensió més meollar de la qüestió, sinó que sovint desemboca en una banalització del dolor psíquic. En la societat actual, dominada per l'imperatiu del rendiment i la positivitat tòxica, qualsevol besllum de tristesa o d'incertesa és immediatament catalogat com una patologia que cal extirpar. S'ha configurat així una mena de mercat de la felicitat on la salut mental es ven com un producte d'autoconsum individual, desvinculant l'aflicció personal de les seues arrels estructurals i col·lectives.
Aquesta dinàmica d'individualització del malestar respon a una lògica neoliberal que responsabilitza l'individu de les seues pròpies xacres emotives. Si una persona pateix esgotament o ansietat laboral, la recepta hegemònica no passa per qüestionar les jornades maratonianes ni la precarietat inherent al sistema, sinó per recomanar tècniques de gestió de l'estrés o sessions de meditació ràpida. D'aquesta manera, la psiquiatrització de la vida quotidiana actua com un mecanisme de contenció social: es neutralitza la dissidència i la protesta transformant el malestar polític i econòmic en una disfunció biològica o emocional estrictament personal.
Paral·lelament, l'ús i abús de la psicofarmacologia s'ha disparat de manera alarmant. Si bé és innegable que els psicòtrops han constituït un progrés valuós per a pal·liar sofriments severíssims, el seu ús indiscriminat amaga un parany sistemàtic. La prescripció d'ansiolítics i de depressius s'ha convertit en una drecera institucional per a eixugar la manca de recursos en l'atenció primària i en la xarxa pública de salut mental. En comptes de proveir una teràpia psicològica continuada i de qualitat, s'opta per sedar el símptoma, sacrificant la comprensió profunda del conflicte vital en nom d'una eficiència pressupostària immediata.
Davant d'aquest panorama, nombrosos veus en l'àmbit de la sociologia i la psicologia crítica advoquen per una resignificació de la salut mental que vaja més enllà de l'absència de malaltia o del simple benestar individual. Es tracta de repensar el sofriment psíquic com un indicador de la salut d'una comunitat i d'exigir condicions materials de vida que no aboquen la ciutadania a l'abisme de la desesperança. Només quan s'entenga que la salut mental és un dret indissociable de la justícia social es podran bastir les bases d'una vertadera prevenció i atenció integrals.
Preguntes de comprensió
1. Segons el primer paràgraf, quina conseqüència directa té la major visibilitat de la salut mental en la societat actual?
A) La superació definitiva dels tabús socials i la millora de la comprensió clínica de les malalties.
B) La consideració de qualsevol malestar emocional com a patologia i la reducció del benestar a un bé de consum.
C) L'eliminació de les causes estructurals de la tristesa mitjançant l'imperatiu de la positivitat.
2. Quin paper juga la "psiquiatrització de la vida quotidiana" esmentada en el segon paràgraf?
A) Servir com a eina de control social que desvia l'atenció dels problemes econòmics i laborals vers l'individu.
B) Fomentar la protesta social i el qüestionament de les jornades de treball maratonianes.
C) Proposar alternatives col·lectives per a eradicar la precarietat laboral mitjançant la meditació.
3. Quina és la crítica principal que es fa a l'ús dels psicofàrmacs en el tercer paràgraf?
A) Que són completament ineficaços i no aporten cap benefici en el tractament de sofriments greus.
B) Que s'utilitzen com a substitut econòmic i ràpid d'una atenció psicològica pública i profunda.
C) Que la seua prescripció només respon als interessos privats de la xarxa de salut primària.
4. En el context del text, la frase «eixugar la manca de recursos» (tercer paràgraf) significa:
A) Dissimular o pal·liar una carència mitjançant una mesura d'urgència o superficial.
B) Incrementar la despesa econòmica per a contractar més personal sanitari.
C) Agravar la situació de precarietat en l'atenció primària.
5. Quina és la conclusió principal de l'autor en l'últim paràgraf?
A) Que la salut mental només es pot assolir quan l'individu aprén a desconnectar de la comunitat.
B) Que cal eradicar l'ús de qualsevol fàrmac per a poder assolir la justícia social.
C) Que la salut mental s'ha de vincular a les condicions socials i de vida col·lectives per a ser efectiva.
Solucionari i justificació
1. B) La consideració de qualsevol malestar emocional com a patologia i la reducció del benestar a un bé de consum.
Justificació: El text afirma que la visibilitat «no es tradueix [...] en una comprensió més meollar», sinó que «qualsevol besllum de tristesa [...] és immediatament catalogat com una patologia» i que la salut mental es ven com un «producte d'autoconsum individual».
2. A) Servir com a eina de control social que desvia l'atenció dels problemes econòmics i laborals vers l'individu.
Justificació: El segon paràgraf exposa que la psiquiatrització «actua com un mecanisme de contenció social» que «neutralitza la dissidència i la protesta transformant el malestar polític i econòmic en una disfunció [...] personal».
3. B) Que s'utilitzen com a substitut econòmic i ràpid d'una atenció psicològica pública i profunda.
Justificació: El text indica que la prescripció de fàrmacs s'ha convertit en una «drecera institucional per a eixugar la manca de recursos» i que «en comptes de proveir una teràpia psicològica continuada [...] s'opta per sedar el símptoma [...] en nom d'una eficiència pressupostària immediata».
4. A) Dissimular o pal·liar una carència mitjançant una mesura d'urgència o superficial.
Justificació: Figuratment, eixugar en aquest context s'utilitza amb el sentit de cobrir, compensar o eixir del pas davant d'un dèficit o manca de recursos.
5. C) Que la salut mental s'ha de vincular a les condicions socials i de vida col·lectives per a ser efectiva.
Justificació: L'últim paràgraf conclou que cal «repensar el sofriment psíquic com un indicador de la salut d'una comunitat» i que «només quan s'entenga que la salut mental és un dret indissociable de la justícia social es podran bastir les bases d'una vertadera prevenció».
